La presidenta del Congrés, Ana Pastor, s'ha aliat amb el Govern de Pedro Sánchez a l'hora d'impedir que Esquerra Unida aconseguisca una resposta oficial sobre per què el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ja no pregunta per l'opinió que té la població espanyola sobre la Monarquia. El coordinador federal d'IU, Alberto Garzón, i el diputat d'aquesta mateixa formació Miguel Ángel Bustamante esperen des de fa mesos resposta a sengles iniciatives parlamentàries que són ja responsabilitat de l'Executiu del PSOE i a una altra dirigida directament a Pastor, però rebudes totes elles amb una mateixa callada per resposta.
L'últim episodi d'aquest obstruccionisme parlamentari ho protagonitza la presidenta del Congrés. Seguint al peu de la lletra el Reglament, Garzón i Bustamante van sol·licitar per escrit l'empara de Pastor el passat 13 de juliol. Van demanar que “es dirigisca al Govern a fi que responga a la pregunta escrita relativa al cessament de la realització d'enquestes sobre la Monarquia espanyola pel CIS” el termini legal del qual de contestació havia conclòs fa mesos.
En concret, els diputats d'IU havien registrat el 12 d'abril -coincidint amb la proximitat del 14 d'Abril, commemoració de l'aniversari de la II República- una completa bateria de preguntes sobre la Monarquia. Algunes d'elles eren més genèriques, unes altres se centraven en les polèmiques finances d'algun membre de la Família Real, com Juan Carlos de Borbó, i sobre el control dels ingressos de diners públics amb el qual es finança la Casa Real en el seu conjunt.
La Taula del Congrés, gràcies a la suma de vots de PP, PSOE i Ciutadans, va tombar una vegada més des del primer moment aquestes últimes preguntes, malgrat complir els requisits reglamentaris, en el que IU qualifica de “veto continu” d'aquestes tres formacions a permetre l'acció parlamentària sobre temes vinculats a la Monarquia.
Entre les qüestions que a l'abril sí van passar aquesta “censura parlamentària” estava la que reclamava una resposta del Govern sobre la “opacitat” del Centre de Recerques Sociològiques -responsabilitat de l'Executiu- sobre “quins són els motius pels quals el CIS ha deixat de realitzar enquestes sobre la Monarquia espanyola?”, si va a permetre que aquest centre “seguisca ocultant l'opinió de la ciutadania sobre la Monarquia”, com fa des de 2015, i si açò es deu al fet que el Govern està “preocupat” per aquesta opinió.
També van passar el filtre de socialistes i de la dreta en la Taula les preguntes sobre si el Govern “ha valorat la possibilitat de convocar un referèndum perquè la ciutadania puga triar entre República i Monarquia?” i si considera que demanar-ho suposa “una posició radical”.
Va quedar pendent també conèixer l'opinió de la Moncloa sobre si “considera que la Monarquia és compatible amb el principi constitucional d'igualtat de tota la ciutadania davant la llei?” o si “considera que la Monarquia és compatible amb la Declaració Universal dels Drets Humans, que estableix que totes les persones són iguals en nàixer?”
Lògicament Alberto Garzón i Miguel Ángel Bustamante dirigien les preguntes per aqueixes dates al llavors Govern del PP, que mai va contestar. Amb posterioritat es va produir la moció de censura i la presa de possessió de Pedro Sánchez al començament de juny. IU va deixar passar un temps prudencial per a veure si el nou Executiu del PSOE complia amb les obligacions parlamentàries que havien menyspreat els seus antecessors. El Gabinet socialista va començar a respondre fa temps diferents preguntes dirigides a l'Executiu de Rajoy, però més de tres mesos després d'arribar a la Moncloa les referides a la Monarquia segueixen guardades en un calaix i sota el més estricte silenci.
A tot açò se li uneix que la petició d'empara dirigida al juliol a Ana Pastor pel coordinador federal i pel diputat d'Esquerra Unida “no ha merescut per la seua banda ni tan sols un protocol·lari justificant de recepció, gens, silenci absolut”, denúncia Bustamante.
Tant per al parlamentari per Sevilla com para Garzón “malgrat els suposats desacords entre la presidenta del Congrés i els socialistes en alguna altra qüestió, en el que sí estan d'acord en la pràctica i els uneix ferris interessos és a mantenir l'obscurantisme i l'opacitat parlamentària sobre la Monarquia, a més de sobre determinades circumstàncies que envolten als principals membres de la Casa Real”.
Aquest mes d'octubre es compleixen exactament 42 mesos des que el CIS va deixar de preguntar a la societat espanyola per la seua opinió sobre la Monarquia. En concret, va anar a l'abril de 2015 quan el Centre de Recerques Sociològiques va sol·licitar als entrevistats en aquell sondeig que puntuaren del 0 al 10. El 0 significava ‘cap confiança’, mentre que el 10 suposava ‘molta confiança’. El resultat va ser una mitjana de 4,34.
En la dècada dels 90 i en la de principis de segle la Monarquia va arribar a aconseguir valoracions de fins a un 7,5. Va tenir el seu primer suspens a l'octubre de 2011, amb un 4,89, fins a arribar a tocar fons a l'abril de 2013, amb un 3,68. En aqueix període va ser la institució la valoració de la qual va caure amb més intensitat en les enquesta del CIS. Un parell d'anys després la pregunta desapareixia dels sondejos fins avui.
En tot aqueix temps es van desenvolupar casos les conseqüències dels quals encara "colean". Està, per exemple, tot el relacionat amb la trama de corrupció del ‘cas Nóos’, que va implicar directament a Iñaki Urdangarin, gendre de Juan Carlos de Borbón i cunyat de l'actual cap de l'Estat, ara a la presó. En 2012 va ocórrer l'accident del llavors rei Juan Carlos en una cacera d'elefants a Botswana, acompanyat de la seua amiga especial Corinna zu Sayn-Wittgenstein. A aqueix succés li van succeir les conegudes declaracions de ‘ho sent molt. M'he equivocat. No tornarà a ocórrer’.
El que no ha tornat a ocórrer és que el CIS puga preguntar de nou per la Monarquia ni que el Govern, és igual que siga del PP o del PSOE, responga per escrit a Izquierda Unida sobre qüestions sensibles relacionades amb aquesta forma de govern, la institució que la representa i els seus principals membres.