El PCE i IU registren una petició al Suprem perquè després dels últims moviments investigue ara al rei emèrit sobre la base de la querella que van presentar i que va rebutjar fa un any.
Els querellants argumenten en un escrit dirigit a la seua Sala Segona que aquest tribunal sí que podria prendre cartes en l'assumpte i obrir una investigació a Juan Carlos de Borbón a la vista de la successió de nous i importants esdeveniments, així com a les recents actuacions judicials des de diferents àmbits en relació als delictes comesos suposadament per aquest i persones que estaven en el seu cercle de confiança.
El Partit Comunista d'Espanya i I U , a més del Fòrum d'Advocats i Advocades d'Esquerra, signants de la querella criminal presentada en el Tribunal Suprem al desembre de 2018 contra l'anterior cap de l'Estat, Juan Carlos de Borbón, i altres set persones per la suposada comissió de 13 delictes, han registrat un escrit dirigit a la seua Sala Segona on sol·liciten “reobrir la present causa derivada de la presentació de querella criminal per part d'aquesta representació”.
Va ser la Sala Segona del Suprem la que va iniciar llavors actuacions a través de la causa especial 21092/2018, per a després arxivar-les i inadmetre la querella en temps rècord, en l'estiu de 2019, a penes uns pocs mesos després d'iniciat tot. El ponent designat per a portar la causa va ser el mateix president de la Sala, el magistrat Manuel Marchena Gómez. Es va arribar fins i tot a imposar als signants una fiança de 12.000 euros, que van abonar puntualment, per a exercir així el seu dret com a acusació popular.
Els querellants argumenten que el Tribunal Suprem sí que podria prendre ara cartes en l'assumpte i investigar a l'encara rei emèrit a la vista de la successió de nous i importants esdeveniments, així com a les recents actuacions judicials des de diferents àmbits en relació als delictes comesos suposadament per aquest i persones que estaven en el seu cercle de confiança.
D'aquí ve que traslladen a la Sala Segona que “havent cessat la causa que va fonamentar l'arxivament d'aquestes actuacions davant aquesta Excma. Sala, en aquest cas el sobreseïment provisional de la peça 5 de les DP 96/2017 seguides en el Jutjat Central d'Instrucció núm. 6, sent a més que existeixen nous elements probatoris que obren en les diligències d'investigació 38/2018 remeses per la Fiscalia Anticorrupció a la Fiscalia del Tribunal Suprem davant els indicis de comissió de fets delictius per part de l'aforat S. M. Juan Carlos de Borbón, procedeix reobrir la present causa derivada de la presentació de querella criminal per part d'aquesta representació”.
D'una banda, IU i el PCE al·leguen en l'escrit registrat que ja no és vàlid l'argument que va emprar fa un any sobre que ‘els fets denunciats ja van ser objecte d'investigació i van ser arxivats pel Jutjat Central d'Instrucció núm. 6 de l'Audiència Nacional’.
“Com és públic i notori -argumenten-, amb data 27 de juliol de 2020 el Jutjat Central d'Instrucció núm. 6 de l'Audiència Nacional ha acordat reobrir la peça número 5, inserida en les Diligències Prèvies número 96/2017”, després que aquest mateix jutjat central acordara en 2018 el sobreseïment provisional d'aquestes actuacions.
El titular d'aquest jutjat, Manuel García Castelló, és qui ha reobert aquesta peça enquadrada en el denominat ‘cas Villarejo’ i, entre altres mesures, ha imputat a l'amiga de Juan Carlos de Borbón i empresària comisionista Corinna Larsen (abans Corinna zu Sayn-Wittgenstein) a l'espera de noves actuacions.
De la mateixa manera, els querellants recorden al Suprem que ell mateix reconeixia en les actuacions en els quals va tirar per terra les actuacions empreses que “la querella presentada en el seu moment per aquesta representació tenia com a base l'investigat en el seu moment pel Jutjat Central d'Instrucció” de l'Audiència Nacional.
Destaquen també que “ha de fer-se notar” que en l'acte del Jutjat Central d'Instrucció núm. 6 conegut la setmana passada “es precisa en el raonament jurídic segon que les Diligències d'Investigació 38/2018 incoades per la Fiscalia Anticorrupció, sobre la base del testimoniatge d'actuacions remeses pel Jutjat Central d'Instrucció de la peça 5 de les DP 96/2017 i posteriors col·laboracions entre Jutjat i Fiscalia Anticorrupció, han sigut remeses a la Fiscalia del Tribunal Suprem”.
El Partit Comunista d'Espanya i Esquerra Unida detallen també que després que el Suprem decidira arxivar la causa “ha continuat aflorant diversa informació incriminatòria en relació als fets objecte de la querella”. Recorden que “la Fiscalia Anticorrupció ha remés a la Fiscalia del Tribunal Suprem, després de diversos contactes amb la Fiscalia suïssa, l'expedient de les diligències d'investigació 38/2018 incoades per la Fiscalia Anticorrupció” a fi de que investigue els “fons irregulars” que Juan Carlos de Borbón “hauria tingut depositats a Suïssa i relacionats amb els pagaments realitzats per l'Aràbia Saudita”.
“Malgrat l'avançat de les investigacions i al patrimoni probatori i indiciari recopilat -adverteixen els querellants-, encara no s'ha interposat cap acció penal per part de la Fiscalia, corrent no obstant això els terminis de prescripció dels possibles delictes comesos”.
La querella criminal d'IU i el PCE que el Tribunal Suprem va ficar en un calaix i que busquen que es reprenga va dirigida, a més de Juan Carlos de Borbón i Corinna Larsen, al llavors director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) general Félix Sanz Roldán, els empresaris Juan Miguel Villar Mir i Juan Villalonga, el comissari de Policia jubilat i ara a la presó José Manuel Villarejo, a més del ciutadà i advocat suís Dante Canónica i Álvaro Orleans Borbón.
Els querellats es reparteixen la imputació de fins a 13 suposats delictes -set d'ells referits directament al rei emèrit-, entre ells els de suborn, contra la Hisenda Pública, administració deslleial, frau i exaccions il·legals, tràfic d'influències, constitució de grup criminal, blanqueig de capitals, encobriment, amenaces de mort condicionals, descobriment i revelació de secrets, omissió del deure de perseguir delictes o corrupció entre particulars.
El PCE, IU i el Fòrum d'Advocats i Advocades d'Esquerra ja van retraure en el seu moment per escrit al Suprem que decidira “ometre qualsevol tipus d'instrucció que poguera desembocar en la confirmació o determinació indiciària de l'autoria dels greus fets denunciats, eludint-se injustificadament acordar la pràctica de diligències d'esbrinament oportunament demanades”. També van lamentar que emparara això amb “l'ambigua expressió que es pretén una investigació prospectiva, suposadament mancada d'indicis de cap classe que justificaren la decisió de practicar tals diligències d'esbrinament”.